L'ideòleg de la ciutat dels 15 minuts és el colombià Carlos Moreno (Tunja, 1959).Com ell resumeix en el seu llibre La revolució de la proximitat, la ciutat dels 15 minuts permet accedir en poc temps a habitatge assequible, a l'ocupació, al comerç, a activitats esportives i sanitàries, a educació i a oci.

A aquestes Ciutats 15 ja els han sortit detractors, que diuen es convertiran en guetos, en crear-se zones que facilitin confinaments i el parcel·lament econòmic: els pobres en uns sectors i els rics en uns altres, de manera que per a passar d'un lloc a l'altre caldria demanar permisos, pagar peatges o multes si surts més del que cal de la teva zona 15.

Fa por pensar que això últim pogués succeir. Però així era la novel·la 1984 de George Orwell, publicada en 1949. Un país dominat per un govern totalitari que manté en constant vigilància els seus ciutadans.

La idea és lluitar contra el canvi climàtic i guanyar en qualitat de vida reduint el temps de desplaçament. A Oxford ja s'ha proposat la implementació d'aquest model que divideix la ciutat en 6 zones i els habitants han de demanar permís a les autoritats per sortir de la seva zona en vehicle privat. Els ciutadans hauran de registrar davant les autoritats del comtat totes les matrícules dels vehicles de la seva llar, i podran sol·licitar autorització per a abandonar el seu districte en el seu vehicle privat fins a 100 vegades a l'any (si tens tres vehicles, 100 vegades entre els tres). Hi haurà entre aquests sis districtes, controls de trànsit que permetran a la policia vigilar i obligar al compliment de la norma. Guardant registre d'aquestes dades de la vida privada de les persones.
Res millor que fixar-se en la Xina: tots a casa, en barris controlats, amb policia i càmeres de seguretat. Molts pensen que això no passarà aquí. Creuen que per ser un país amb un govern totalitari, aquestes mesures mai podrien arribar als nostres països, però la realitat és que la Xina ha servit com a camp tecnològic de proves per a, posteriorment, expandir aquestes mesures a altres països.

La idea no és dolenta, és que tu tinguis tot el que necessites en un radi de 15 minuts de casa teva a peu o amb bicicleta. El motiu el canvi climàtic, evitar haver d'agafar el vehicle privat i així generar menys gasos efecte d'hivernacle.

Des del meu punt de vista la ciutat de 15 minuts és molt bonica però una utopia. Per exemple en el tema laboral, és impossible pretendre que tothom treballi a 15 minuts de casa. Tant de bo fos tan fàcil trobar feina i poder-la trobar al costat de casa. Desgraciadament, la situació laboral al nostre país és complicada i moltes vegades hem de matinar i desplaçar-nos fins a arribar a la feina. Agafant el vehicle privat perquè el transport públic no arriba sempre a tot arreu. Hi ha molts serveis que cal millorar abans d'implementar aquest model de ciutat i el principal és el transport públic a moltes àrees del territori.

A l'hora de facilitar-li la vida a les persones, teòricament està molt bé. Evitar la pèrdua de temps en els desplaçaments. Una ciutat amb més espais verds, amb menys vehicles i amb les necessitats bàsiques cobertes (comerç, oci, educació, sanitat...). El problema que veig és que se'n pugui fer un mal ús polític a aquesta mena de ciutats. Amb l'excusa del canvi climàtic o un avís preventiu per contaminació per partícules en suspensió o qualsevol altre motiu limitin el moviment en aquestes àrees.

Romandre en l'àrea 15 minuts només hauria de ser una opció personal sense restringir els drets i llibertats de les persones. El perill que s'està veient ja en algunes ciutats en les quals s'està implementant la ciutat de 15 minuts, és que tindràs dret a sortir previ pagament d'una taxa o impost, o limitació en nombre de sortides.

Finalment, corres el risc de quedar-te tancat en una zona per motius econòmics. És la meva opinió. Darrere d'una bona idea es pot amagar la limitació de drets i llibertats regulant la capacitat de mobilitat a través de les ciutats.