...I què oferim?

Quan escric aquesta columna encara no s’han reunit els presidents d’Espanya i de Catalunya. Vosaltres, els lectors de SomMollet, quan la llegiu ja en sabreu el resultat. Per això, potser algunes de les meves paraules ja no tindran ni vigència ni valor. Tanmateix, poden servir com a exercici d’endevinalla i de reflexió.

Endevinalla. Proposta de resum de les comunicacions post-reunió. Sánchez –Hem avançat força. Aragonés –Estem on estàvem. Reflexió. Dues preguntes. Primera: els catalans, què demanem a Espanya? Amnistia i autodeterminació i ens plantem aquí? O tenim alternatives? Si no tenim pla B, ja podem plegar. Segona: i nosaltres els catalans, què oferim? Podem oferir a l’Estat alguna cosa que no sigui la ruptura? ¿Anem a la reunió només amb exigències i queixes, o també amb aportacions per a compartir un futur de llibertats, igualtats i fraternitats més àmplies, estables i consolidades per a tots els pobles d’Espanya? O només esperem el tot a canvi del res?

Fins ara mateix, jo no he llegit enlloc què és el que oferim. Què oferim al conjunt d’Espanya sigui quin sigui l’estatus que acabem assolint. Què oferim per a demostrar-los que junts, no tant junts o separats continuarem treballant plegats, col·laborant, compartint. Perquè, agradi o no agradi als sectors més nacionalistes catalans, les sangs ja s’han unit. Som germans i com a tals hem d’actuar; les Espanyes i les Catalunyes.

¿Per què no ho provem com una sola família amb la màxima llibertat acordada per a cada un dels seus membres, reconeixent-los els drets inalienables individuals? ¿Per què no foragitem tots els nacionalismes –sovint conservadors i egocèntrics– i abracem el foedus, l’aliança, el tractat, el pacte, la federació? ¿Per què no comencem amb el federalisme?

Algú va dir, ben recentment, que calia un «full de ruta transitable». Em va semblar una frase encertada i assenyada. Per això, ni uns ni altres no hem de parlar d’exigències a l’altre sinó d’enteses mútues. Hem de fer ús de la intel·ligència i de la sensibilitat per a demanar i per a oferir. Ni imposicions ni almoines. Reciprocitat i justícia. Ah! I en aquest escenari seria encertat tenir en compte que demà no s’acaba el món. A alguns sembla que els persegueixin Leviatan, Moby Dick o la Dama de l’Alba. Tenen tanta pressa que sembla que fugin...

Cavil·lació final: us heu preguntat perquè cap emissora catalana no retransmet en català els partits de la selecció espanyola de futbol a l’actual EUROCOPA? Jo sí, i no ho entenc; a mi m’agradaria. Que no té res a veure amb el que dèiem? Segur? Penseu-hi una estona.

 

Edicions locals