Oliveres-Madariaga: confluències

Humanitòleg i gestor cultural

A voltes, en aquest sorprenent i imprevisible món que habitem, es produeixen confluències que ens sorprenen per la diversitat de fets, d’objectes o d’éssers que s’apleguen en un mateix moment o lloc. La tragèdia i la bellesa en una erupció volcànica, l’alineació de planetes, o la mort en un mateix dia de dues personalitats de sensibilitats i pensaments ben diferents, sovint oposats.
Si optem per fer servir la nostra capacitat de dubtar, pensar i decidir, la virtuosa capacitat d’anar més enllà d’allò superficial, d’allò que es veu amb la mirada ràpida i desenfocada, i passem a la mirada dedicada i delicada, aquelles confluències ens poden permetre afrontar dubtes o contradiccions entre les quals, com a humans, ens movem.
Tanmateix, aquests nostres temps de superficialitat, de no voler anar més enllà del que sentim sense escoltar, de menyspreu al món i a la vida, no ens mena a «fer de persones» ans només a fer d’éssers vivents no pas gaire superiors a les abelles o les figues de moro que punxen amb molta més naturalitat que no pas nosaltres agredim.
Aquest dimarts, 6 d’abril, han confluït en el camí cap a l’eternitat dos homes diferents i oposats, però ni en tot ni sempre. Per caminois tortuosos de muntanya, han confluït en la culminació de la vida i en l’arribada a la mort. Arcadi Oliveras sempre amb la bandera del diàleg i de la pau; Julen Madariaga amb la bandera de la intransigència i de la mort, fins que tant dolor el va portar a acollir el diàleg i la pau que ara gaudiran junts.
Pot semblar contradictori o absurd, però per a mi, sincrònicament, van ser dos referents. Més a prop del pacifisme d’Oliveras, però condescendent amb la violència d’ETA fins als assassinats de Yoyes i d’Hipercor. Sí, per un cantó m’acollia a l’humanisme cristià d’Oliveras, però per l’altre acceptava la lluita armada d’ETA, fins que tant dolor –terrorisme– a molts ens va negar els ulls i ens va portar a una altra mirada.
No podem renunciar a tot el que vam viure, a totes aquestes confluències contradictòries que ens van empènyer a voler viure, entendre i transformar aquella societat: de la dictadura als somnis.
Si els que vam viure amb ús de raó franquisme i transició no assumim i verbalitzem les nostres contradiccions, ens quedarem en elles i mai no les superarem. Oliveras i Madariaga, les seves vides i actituds ens poden ajudar a fer-ho.
Amb respecte, llegim-los: Paraules d’Arcadi i En deuda con la verdad, ens poden ajudar. Sense por i amb humilitat: afrontem-ho, just avui.

 

Edicions locals