Pot semblar una frivolitat plantejar avui un tema com aquest. Entre els problemes creats i aguditzats per la pandèmia i els seus estralls socials i econòmics podem veure'ns temptats de creure que la gestió cultural és una qüestió secundària i fins i tot banal. Contra aquesta primera impressió, que sembla dictada per la lògica dels esdeveniments, podem oferir altres arguments molt sòlids que demostren la conveniència d'enfortir aquest sector. Permetin un apunt personal: des que resideixo a Noruega he estat vinculat al món museístic d'una ciutat de grandària similar a la de Mollet i que compta amb un parell de petits museus privats i un altre municipal d'història local. Parlaré més endavant del model de gestió dels museus locals noruecs com a possible referent. Abans d'això donarem una ullada a la situació de la ciutat.

Actualment Mollet disposa d'una petita xarxa museística i d'una sèrie d'organismes relacionats amb el patrimoni històric local. Els ciutadans disposem dels magnífics Museu i Casa Abelló, de caràcter públic, de la Fundació-col·lecció Garreta-Rovira, a hores d'ara sense una seu oberta permanentment al públic, i l'interessant Museu Isern dedicat al món de la moto. És una atractiva -i també curiosa- oferta d'art i tècnica. Per altra banda, disposem de l'Arxiu Històric Municipal, la Biblioteca de Can Mulà, el Centre d'estudis Molletans i el Centre d'estudis de la Democràcia, entitats importants per a la conservació i divulgació històrica local. Cal lamentar la inexistència d'un Museu d'història local i d'un Centre d'interpretació dels espais naturals de Gallecs i el Besòs integrats a una xarxa museística. Aquestes són unes mancances manifestes i crec que una de les prioritats de la política cultural dels pròxims anys, és engegar aquests projectes pel seu paper de promotors dels estudis i divulgació cultural i d'identitat local. Si abans deia que el tema no pot ser definit com a inadequat ara també afirmo que seria una errada considerar la gestió cultural i museística com a despeses inútils en comptes d'inversions rendibles. Precisament, una de les mesures que impulsa Noruega és la inversió en cultura com una forma de reactivació econòmica contra la crisi induïda per la pandèmia. En efecte, es tracta de potenciar els museus per estimular el turisme interior. Invertir en una millor gestió museística és invertir per obtenir retorns econòmics i reactivar el comerç i els serveis locals a mitjà termini.

Fa temps que a Noruega es treballa en la professionalització i millora de la gestió dels museus locals. El model passa per la creació d'una xarxa-paraigües que agrupa diferents museus locals a una ciutat o comarca determinades per unificar serveis, personal tècnic, pressupostos i estratègies. Així, on abans hi havia museus locals públics i privats amb poc personal o gerències poc professionalitzades i precàries, han aparegut estructures sòlides de serveis comuns, feines més estables i un millor aprofitament dels recursos mantenint-se cada museu com un ens independent. Al mancomunar molts d'aquests serveis (des de comptabilitat i gestió, neteja, servei d'entrades, comunicació, etc) s'han alliberat recursos per a la conservació de les col·leccions, creació d'exposicions, estudis i divulgació que abans eren impossibles d'obtenir. S'ha originat una major capacitat de comunicació entre els museus i entre aquests i la societat. Per exemple, gràcies a una web principal d'on pengen els webs de cadascun dels museus integrats a la seva xarxa; l'edició de fulletons, catàlegs i materials pedagògics també ha millorat alhora que s'han reduït els seus costos, s'han creat itineraris culturals urbans i interurbans que connecten vies verdes amb els museus, augmentant les visites culturals particulars i organitzades. Crec que un model com aquest és adequat per Mollet per potenciar la seva capacitat museística. Una col·laboració estratègica entre el Museu i Casa Abelló i la Fundació Garreta-Rovira multiplicaria l'atracció de visitants a Mollet quan les circumstàncies ho permetin. Potenciar el Museu Isern atraurà també un públic que, de retruc, podrà visitar també els altres dos. Les anteriors col·laboracions puntuals entorn del Dia dels Museus certifiquen que una confederació d'aquests té un gran potencial socioeconòmic.

I per què no? Per què no ser ambiciosos i pensar en estendre una xarxa mancomunada dels museus del Baix Vallés amb les premisses que he explicat? La Llagosta, Martorelles, Sant Fost, Montmeló, Santa Perpètua de Mogoda i Parets poden crear amb Mollet una xarxa museística interdisciplinària important i activa. Caldria, per tant, una estratègia comuna i una intel·ligent generositat per part de tots aquests actors culturals. La col·lecció Garreta-Rovira necessitarà una seu oberta al públic o almenys una sala d'exposicions adequada i permanent. Per exemple, es podria considerar el conjunt de Can Flequer-Can Pantiquet per tal fi. El Museu Isern necessita una millor política de comunicació per assolir el seu gran potencial d'atracció econòmica. Una entitat com el Centre d'Estudis Molletans pot ajudar a crear una estratègia i un projecte museístic sòlid per a la ciutat: hi ha espais on uns oportuns plafons didàctics convertirien els carrers en espais museístics a l'aire lliure tot creant itineraris culturals per la ciutat a l'abast de tota la població. Sóc conscient que aquest model col·laboratiu i expansiu pot ser difícil d'iniciar. Penso també que l'experiència noruega demostra que és possible perquè no es tracta de privatitzar els museus sinó fer-ne tots ells, amb independència de la seva titularitat, més accessibles i sostenibles per tothom unint els recursos ja existents. I crec que seguir aquest camí permetrà Mollet i el Baix Vallés convertir-se en una comunitat capaç d'explicar-se a si mateixa la seva pròpia història i la seva cultura atraient visitants i recursos d'arreu de Catalunya.