El TSJC ha afegit més tensió al ja tens món de la política. De nou, gràcies per a fer-nos la vida fàcil. Se suposa que el 14-F anirem a votar, o no, o potser, s’ajorna per al mes de març com demanen els socialistes, o al maig com demana el govern de la Generalitat. Potser, hi haurà una quarta onada pandèmica que podria obligar el govern a ajornar les eleccions. Potser, potser, potser... això sembla el balla del fanalet o de la toia, que és com se li diu al fanalet al Vallès. La qüestió és remenar les cireres sense parar, a veure qui s’enduu el premi.

No hi ha déu que entengui res. El paper galdós de PSOE-PSC és com a mínim vergonyós. Fa ràbia veure com aquells qui estan conduint la pandèmia de la covid-19, són capaços de moure cel i terra per tal de sortir-se amb la seva, pels seus interessos electorals. No importa si estem en pandèmia. Llavors, la pandèmia és una toia quan és el poder polític el que està en joc?

Per cert, jo no les tindria totes presentant Salvador Illa, i alhora usar les males arts per a forçar aquests comicis...

Els jutges aquest cop no els vull ni esmentar. Seria donar més protagonisme a una institució que amb els seus fets parla per si sol.

I per cert, a les dues formacions que governen la Generalitat de Catalunya també se’ls hi ha vist el llautó.

Aquest canvi d’opinió que els ha portat a intentar ajornar, que no cancel·lar, les eleccions ha estat plenament interessat. Els números, a alguns no els hi quadraven a les enquestes i, per això, es van decidir a crear un marc mental per al canvi de la data de les eleccions.

Una filtració a un diari, una sèrie de tertulians propers creant un debat propici al canvi, una roda d’informacions que es creen als mateixos mitjans que intuïen la voluntat del govern de suspendre les eleccions. I finalment, la quadratura del cercle amb un informe sanitari que va tenir la participació d’una part de la comunitat mèdica, la resta, ni està ni sabem quines eren les seves propostes. Se’ls hi ha vist el llautó des del primer moment.

A tot això, el vicepresident Aragonès va signar un decret d’ajornament de les eleccions acordat per la majoria dels partits parlamentaris polítics. Que ja prou costa posar-los d’acord!

Aquest decret anava acompanyat d’una resolució de la comissió jurídica que avalava l’ajornament de les eleccions per al proper dia 30 de maig, i no pas l’anul·lació de les eleccions i la suspensió de drets i processos ja endegats.

És curiós veure com alguns creen fake news que es diu ara, mentides que es deia abans, per a fer caure l’opinió pública en un debat que s’allunyi de la problemàtica sanitària i es posi en relleu la suposada supressió dels drets polítics.

D’aquest document, el PSC en treu la conclusió que es vol suspendre la democràcia. Llavors, què entén el socialisme per democràcia? I tan feble és la democràcia que en unes circumstàncies com les creades amb el debat sobre les pròximes eleccions catalanes, s’arriba al punt de declarar que “es vol suspendre la democràcia”? Pura tàctica.

En definitiva, com es diria en castellà; entre todos la mataron y ella sola se murió.

Realment, de la manera que ha anat tot plegat sembla que tot esdevindrà en un altre vodevil que desprestigia encara més el sistema democràtic. Tot suma en aquest rellotge d’arena anomenat paciència. En l’escenari polític els canvis són molt lents, però cadascun dels elements històrics acaben quadrant les peces del trencaclosques.

Compte, compte el que proposa la política als seus ciutadans, perquè es balla sobre una corda molt fina. Alguns apliquen el Manual de Resistència fins a sortir-se amb la seva, els altres mantenen un increïble paper secundari, inactiu, gris.

Tot ajuda a generar un marc mental propici ja no per a fer créixer la ultradreta, sinó per desmobilitzar un part de la societat fonamental. I és aquesta part de la societat la que realment allunya a una altra part molt important de la societat a tirar pel dret sense tenir en compte les complexitats del sistema democràtic.

És un ambient propici per als missatges senzills, exagerats, violents, i amb tot aquest atzucac de la convocatòria de les eleccions tots els actors polítics han tingut un paper que ha tornat a traspassar els límits.

Sembla que la democràcia és com una toia de festa major, però, la democràcia no és un fanalet que es pot intercanviar de parella quan vulguem. I això no és una festa major.

Responsabilitat amics meus, responsabilitat.