Els 'riders' no són autònoms, són treballadors/es

Responsable d’Acció Sindical del Sindicat Intercomarcal de Serveis a la Ciutadania de CCOO al Vallès Oriental, Maresme i Osona

[El Tribunal Suprem reconeix als riders com a falsos autònoms i exposa que Glovo no és una simple empresa intermediària que gestiona la contractació de serveis entre comerços i repartidors]. Aquesta notícia que en l’actual situació de pandèmia i en mig d’una agitació política sense precedents al nostre país ha passat relativament desapercebuda, és la victòria d’una lluita de llarg recorregut pel reconeixement d’una evidència que ara es consolida amb aquesta sentència que coneixerem el seu contingut exacte en les properes setmanes.

Des de CCOO portem anys reivindicant que aquest tipus de servei, que fins avui en dia estan poc o gens regulats per la normativa, anava en contra del dret laboral i a més suposava un nou model d’explotació de treballadors i treballadores amb la particularitat de tenir-los en condicions de semiesclavatge i sense cap dret laboral. Les plataformes electròniques han vingut per quedar-se i podem reconèixer que el seu model de negoci o la seva finalitat pot cobrir una mancança que la nostra societat demandava. Tant és així que empreses com la mateixa Glovo, Deliveroo, Uber Eats, Uber o Cabify, són empreses que han arrelat a les societats modernes de tot el món facilitant la vida sobretot a les grans ciutats.

El problema d’aquestes empreses no és tant el que fan, sinó com ho fan. Aquestes s’autoconsideren empreses intermediàries que uneixen clients amb “empresaris” que busquen donar un servei, quan realment el que fan és oferir un servei com a empresa fent que els seus treballadors/es tinguin l'obligació de fer-se autònoms, complir amb unes condicions molt particulars i especialment dures. Un model que es caracteritza per haver d'estar disponible en qualsevol moment per a l'empresa amb el risc que si es rebutja un treball per qualsevol situació, com pot ser una situació de conciliació, per malaltia o per descans setmanal o en cas d’una mala valoració per part d’un client, que podia venir per un retard en la recepció de la comanda de l’establiment i per tant no per motius del propi rider, era sinònim de desconnexió o cosa que és el mateix, de sanció sense treballar de diversos dies o el propi acomiadament, sense comunicació, indemnització ni dret a la prestació per desocupació.

Per CCOO aquesta sentència és la constatació d’un abús de poder per part d’aquest tipus d’empreses que s’aprofiten de la necessitat dels seus treballadors/es per treure uns beneficis desproporcionats i pagar uns “salaris” que estan molt per sota de la normativa laboral i també perquè no dir-ho, fora de tota ètica. Són un exemple del neoliberalisme més tòxic que impregna la nostra societat i s’aprofita de la debilitat d’uns treballadors/es que com que no tenen un centre de treball físic, no es poden organitzar. La base de tota lluita obrera és la possibilitat d’organització d’aquesta, unint la força de mots treballadors/es per poder fer un contra poder a les empreses i aconseguir uns objectius comuns, que no són més que millors condicions laborals. Els riders tot i que amb dificultats, han pogut donar un nou exemple de la necessitat d’unir a la classe treballadora per tal de poder aconseguir els objectius. A través de les mateixes xarxes socials o a les places de les ciutats on buscaven punts wifi d’accés gratuït, han trobat espais per organitzar-se i engegar aquests processos reivindicatius que esdevenen definitivament en el reconeixement bàsic que són treballadors/es, que tenen dret a un salari, un horari i un conveni laboral.

Ara només queda que la part política faci la seva feina. És per això que des de les centrals sindicals i especialment CCOO exigim que amb la màxima celeritat el Ministeri de Treball acabi l’esborrany de Llei i convoqui als agents socials i les patronals per negociar el marc normatiu d’aquest tipus de llocs de treball.

Ara més que mai s’ha demostrat que la unió fa la força.

Edicions locals