Ja em perdonareu si jo, com a “bon catalanet” relato el meu versot anticentralista o si em repeteixo com si fos el típic cunyat enmig d’una abrandada conversa de sobretaula, en la meva humil anàlisi de la guerra amagada política que ja ha desencadenat la pandèmia del coronavirus.

Doncs començo. Que l’estat assumeixi el comandament únic en la gestió d’aquest fenomen viral tan extraordinari, a mi em genera molta inquietud, res més, no vull valorar més del compte allò que pot succeir en termes de gestió del tractament no només sanitari sinó també administratiu i comunicatiu, cal esperar. Ara bé, a ningú se li escapa que aquest cop recentralitzador de facto tensa de nou la política catalana i espanyola, i ja veurem què passa quan se surti d’aquesta situació claustrofòbica i dura per a tots. Ara toca fer bondat, ajudar als qui més ho necessiten i aplaudir i cantar tantes vegades com calgui des dels nostres balcons.

La gestió política del govern espanyol fins al dissabte passat en què va comparèixer Pedro Sanchez en roda de premsa ha generat malestar, i amb raó; sembla que el fons de tot plegat d’aquesta lentitud sigui la lluita política entre territoris i entre partits. Com no, això és Espanya i aquí cadascú mira pel seu “txiringuito” alhora que es competeix per qui oneja amb més força la bandera de la solidaritat i la unitat.

M’explico. Casado (PP) feia una sèrie d’insinuacions a principis d’aquesta setmana passada sobre la gestió poc proactiva per part del govern Sanchez, i ho feia, sabent el líder popular, que a Madrid el covid 19 se n’anava de mare, i la seva presidenta Ayuso (PP) vacil·lava de manera poc dissimulada alhora de prendre mesures més dràstiques en territori madrileny.

Resultat; el covid 19 a Madrid sobre passa els més de 3000 infectats i no sembla tenir límits. El marc mental que Casado amb l’ajut de la sempre “moderada” presidenta Ayuso pretenen instal·lar és el de la inseguretat i la sensació de desori per culpa de la mala gestió del President Sanchez. Mai millor dit, el PP es vol rentar les mans i passar “el marrón” de manera provocativa a un govern que ha hagut de fer mil un equilibris per a poder actuar amb un mínim de principis actius.

El paper de C’s i VOX mantenen una línia argumental similar a la del PP; criticar la gestió tardana del govern Sanchez per actuar contra la propagació del coronavirus. Si ens parem a pensar, es pot entendre que Sanchez hagi hagut de litigar amb membres del seu propi govern (Unidas-Podemos) i amb presidents de comunitats que tenen intencions molt diverses. Per cert, no sé què hi feia Pablo Iglesias en el Consell de Ministres si estava en quarantena..

Això no treu que la diversitat sigui dolenta, com és el cas de la voluntat de confinar la població per part del govern català com a mètode preventiu, però l’esperit de l’estat-nació ha renascut amb un govern on la meitat dels seus socis aboguen per la descentralització de l’estat. Res, contradiccions de la política moderna...

Gent d’aquest país, el coronavirus ha vingut per a quedar-se un temps. I no em tranquil·litza, honestament, la gestió que se n’ha fet des del primer moment des dels mitjans comunicatius com des de les autoritats internacionals que ha fet la pilota grossa i grassa com la d’un bon caldo. No estem preparats per una pandèmia, som ànimes plenes de por pel què ens pugui passar i pel futur que vindrà passat aquest mal tràngol perquè no tenim cap experiència cognitiva com la que estem vivint.

Jo atribueixo en bona part aquesta infestació pandèmica informativa; a les xarxes socials. Em ve sempre al cap la comparativa entre la immensa diferència entre el què han dit i diuen les autoritats sanitàries internacionals, i les imatges, moltes falses, del “caos” que s’estava produint a la Xina degut a les infeccions per coronavirus. Una imatge val més que mil paraules, a veure si alguns n’aprenen.

Cuidem-nos, cuidem als qui ho necessiten, i siguem responsables que ens hi va el nostre benestar i el de tots nosaltres. Visca la gent d’aquest país i el seus metges i sanitaris!