Fer política

Antropòloga

Estem en precampanya de diverses convocatòries electorals, i és un bon moment per repensar quina és la feina de la política.
En una conversa amb una persona que s’hi dedica, em comentava que els seus plans no són els de perpetuar-se en la carrera política sinó que, passat un temps, vol tornar a la seva feina i ja es prepara per fer-ho, formant-se. L’he felicitat perquè és un raonament molt apreciable en un món on semblaria que els nostres polítics han arribat a fer coses que no mereixen el nom de política.
El context en què teníem la conversa, també era molt polític, feia estona que sentíem les frases “adequades” al moment “concret”. Allò políticament correcte serveix per al moment però no serveix per fer política, almenys si tens l’objectiu d’acomplir allò que has promès en campanya electoral.
Existeix sempre aquell estira i arronsa entre el polític de torn que es deixa preguntar perquè és el seu deure, i els ciutadans que han de preguntar, sabent (a vegades ho diuen i tot) que no tindran solució. En aquest joc ens passem els anys, i poques vegades veiem resultats.
La crisi econòmica i sistèmica que vivim agreuja la situació. Exemple: “Les retallades han fet molt mal però no podem fer res per esmenar-les perque no ens han aprovat els pressupostos.” (Fi de la cita, que diria aquell) O aquell altre exemple: “Els diners que tenim estan pressupostats en funció d’unes normes determinades i no podem fer res per canviar-les per dedicar els diners a altres coses.”
A veure, fer política no és “aprovar els pressupostos” com a objectiu fonamental? Què és això d’estar temps i temps amb pressupostos prorrogats sense poder modificar res del que les retallades han fet? L'obligació dels polítics de més alt nivell és, abans que res, fer la feina d’ordenar i preparar les accions administratives necessàries perquè les accions polítiques posteriors es puguin fer. No poden amagar-se darrera l’excusa: no hem arribat a cap acord, perquè llavors, si no ets capaç d’acordar, no ets capaç de fer política i llavors has de deixar que un altre ho intenti, i convocar eleccions.
Però després, intentar justificar l’injustificable dient que “això és així per normativa” és una excusa impropia de persones formades i democràtiques. La normativa la fan els polítics, per tant, si hi ha una que no serveix, es canvia, i a solucionar-ho. O és que estan tan contents de ser on són, que els convidin a cafè i a passejar davant els ciutadans que la resta no importa?
El segle XXI és tecnològicament molt avançat però els humans som els de sempre, com a mínim algú pensa que no cal estar sempre amb un càrrec públic.

Edicions locals