Aquesta setmana el president de Facebook, Marc Zuckerberg, ha hagut de respondre a les preguntes d'una comissió del Congrés dels Estats Units d'Amèrica sobre la fuita d'informació personal que es va produir a la xarxa social Facebook, a partir de la intervenció de l'empresa privada Cambridge Analitycs. Aquesta és la primera vegada en que es pregunta a l'empresari més icònic de l'Internet 2.0, sobre les seves activitats més fosques, aquelles que els usuaris ignorem.

Una pregunta feta per un congressista dona la clau del que es dirimeix en aquesta compareixença: "Sr. Zuckerberg ens diria el nom de l'hotel al que es va estar ahir nit?- Resposta de Zuckerberg: No". 

I aquest és el veritable fons del problema, què es fa amb les informacions personals que donem a la xarxa i que poden ser objecte d'ús per part d'altres, i quina és la responsabilitat d'aquesta xarxa en el negoci / utilització de les mateixes. Això es demostra extremadament important i amb conseqüències imprevisibles quan se'ns diu que algunes votacions com ara la de la presidència dels Estats Units, han estat manipulades mitjançant la informació que dels votants recull Facebook. 

La invasió de l'espai privat de les persones per part de les mil i una xarxes de relació d'Internet, està generant un ús especulatiu i clarament il·legal d'allò que nosaltres, sense ser-ne conscients, pengem a la xarxa i pensem que només veuran els nostres amics i familiars.  Dades que poden semblar innocents com ara el llibre que llegeixes, el lloc on passes les vacances, l'hora en que surts a treballar o a on dines; tot això, passat pel famós algoritme de Facebook que tot ho veu, es converteix en or per a tot aquell que vulgui utilitzar-ho en benefici propi.  Quina tendència ideològica tens, quins productes compres, quins són els teus gustos sobre alimentació, totes aquestes coses poden ser susceptibles de ser comprades i utilitzades per empreses de tota mena. Però és especialment important l'ús idelògic i de control de les persones que es pot fer.

Ve a tomb recordar la saga de llibres del famós Isaac Asimov, titulada "la Fundació". La base de la saga  és la intervenció d'una fictícia ciència aplicada anomenada "psicohistòria"  definida com la branca de la matemàtica que estudia les reaccions dels conglomerats humans davant determinats estímuls socials i econòmics, que permet manipular l'organització social per minimitzar els problemes de la presa de decisions polítiques, arribant a crear una consciència galàctica que ultrapassi la psicohistòria i esdevingui un pesudodeu global.

Asimov ens va definir clarament el que està passant en aquest moment, som ostatges de la nostra pròpia psicohistòria, faríem bé en llegir més ciència ficció per a entendre la nostra societat real.