En ambients de tradició cristiana, era molt habitual l’abstinència de menjar carn en temps de quaresma, especialment en divendres. Aquesta pràctica, que tenia un sentit penitencial, podia anar acompanyada de dejuni, això és, menjar poc o res durant un període de temps, normalment curt. El dejuni continua, però, present a la nostra societat, per raons terapèutiques o estètiques, per depurar el cos o per aprimar-se. Les raons espirituals o culturals del dejuni a l’islam són més conegudes que les practicades dins l’hinduisme, o les dels esquimals durant el ritu d’iniciació.

Aquesta setmana santa, Mollet acull un grup de persones que fan un dejuni públic per raons polítiques, per la llibertat i contra la repressió de l’estat demofòbic que empresona i provoca l’exili de líders socials i polítics. Aquesta acció, que segueix les traces de la lluita no-violenta de Gandhi i tants altres, va iniciar-se fa tres mesos a Cornellà i s’ha anat replicant a diverses comarques. El dejuni col·lectiu és fa en solidaritat amb qui pateix en primera persona la repressió, es fa per dignitat, per no considerar normal que no pugui exercir les seves responsabilitats qui obeeix els resultats de les urnes; es fa també com a denúncia del sistema polític que persegueix, s’acarnissa i pretén humiliar la dissidència.

El dejuni, però, també ens interpel·la, ens exigeix seguir amb mètodes de lluita pacífics. La força de l’acció no-violenta, la força dels febles, rau en la coherència entre els procediments i els objectius, encara que ens provoqui patiment. En Lluís M Xirinacs deia: Sabem que la construcció de l’embat de la Pau, ens demana una guerra perpètua, contra el fort mentre siguem febles, i contra nosaltres mateixos quan siguem forts. Reconeixement i gratitud als que dejunen per la llibertat dels presos polítics. Davant l’augment de la repressió: més defensa dels drets civils, serenor, dignitat i fermesa.