Escric aquesta columna uns dies després d'un 8 de març històric. Manifestacions i aturades multitudinàries per posar en evidència que el 52% de la població mundial està en situació desafavorida  només pel sol fet de ser dona. Des de l'antropologia tenim molt clar que el fet de ser les procreadores, ha fet de nosaltres, les dones, les persones a batre en l'organització social. Tenim un poder fisiològic que mai podrà tenir un home i per tant, aquest poder s'ha de controlar perquè esdevé clau en l'organització social, en la distribució de poder o en el control dels diners. I d'aquí provenen totes les construccions culturals que fan que la dona estigui sotmesa, per controlar la procreació, i totes les seves possibilitats, sense la qual cap societat no pot sobreviure.
Passa a totes les cultures, és una situació que es repeteix a tot el món. I per exemple, alguns botons:
La virginitat femenina que ha estat condició sine qua non per a un matrimoni "com cal",  exigida per la majoria de les religions i societats, està al darrera del control masculí de la seva descendència. Un home no pot saber si un fill és seu biològicament si la dona no li confirma o si no es fa un test d'adn modernament, per tant, millor controlar l'activitat sexual de la dona, així tot controlat. O per exemple els mètodes anticonceptius, que són majoritàriament per a dones, quan aquestes només som fèrtils un dia o dos al mes, mentre que l'home és fèrtil tot el mes. O per exemple, la norma de posar primer el cognom masculí en compte del femení a un fill. Totes normes i accions acceptades socialment i de difícil modificació encara avui.
Per no parlar de l'esclavatge de la prostitució, campant per les nostres carreteres mentre fem manifestacions als carrers de les ciutats. Una vergonya omnipresent per a totes i per a tots i a la que ens hem acostumat sense que cap govern, d'esquerres o de dretes, és igual, posi remei i castigui als usuaris, en comptes de a les esclaves sexuals.
Clar que si ens fixem en  la darrera "anècdota" d'uns polítics en actiu al nostre Parlament de Catalunya, d'un partit d'esquerra, no ens hauria d'estranyar que ningú faci res. La trista conversa entre dos polítics d'alt nivell parlant del nomenament d'una dona per a la Conselleria d'Ensenyament, de la dificultat de trobar dones per a ser nomenades, donant com a criteri "la que tingui les mamelles més grans" ens demostra que en realitat, cap d'aquests homes de poder polític té ni el més mínim interès en trobar dones amb el currículum suficient per a ser Conselleres, que les hi ha, perquè en realitat no volen donar poder a dones, volen seguir mantenint el control masculí perquè saben que ells no hi serien a cap càrrec si les dones fossin candidates en igual situació. Són tan mediocres que només poden pensar en "mamelles", com quan xuclaven l'aliment de ben petits i se sentien satisfets i feien el rotet després. Aquest és el nivell, i hores d'ara ni han dimitit ni els han defenestrat, deuen seguir esperant que passi el 8 de març, que s'oblidi el tema, que alguns els justifiquin per l'excepcionalitat de la situació política catalana o per ves a saber quines raons. Ells saben que si ploren i tenen paciència, poden seguir xuclant de la mamella, com sempre.