Tenim Parlament nou a Catalunya, i esperem que nou govern, ben aviat, però per construir un nou país cal fer-ho amb eines i convenciments nous també.

La primera dada: la Mesa del Parlament que compta amb més dones a les seves cadires de la història, està formada per 4 homes i només una dona, secretària quarta de la Mesa, una mica més i no surt. No comencem bé. Aquesta composició incompleix la norma de la paritat a la representació democràtica de les institucions, i a més, invisibilitza el treball inmens que estan fent les dones en aquest moment històric irrepetible.

I aquesta primera dada em porta a una reflexió que fa dies que em faig, com és possible que sigui tan difícil aprofitar una victòria independentista i republicana a unes eleccions, per gestionar les institucions? Per què l’opinió publicada només parla de candidats homes?

Els candidats homes que encapçalen les llistes que pretenen formar govern, JxC, ERC estan tots encausats o exiliats. Mentre hi ha dones a llocs ben alts d’aquestes mateixes llistes que no tenen cap causa i estan disponibles, però de les quals ningú escriu el seu nom.
Em direu que això són decisions dels partits i que l’equilibri de poders en aquest moment és molt delicat, doncs justament per això. Aquestes dones, exquisidament preparades i disposades, es veu que no tenen cap possibilitat de ser presidentes de la Generalitat ni membres de la Mesa, no se sap per quina raó, no vull pensar que aquesta sigui la seva condició de dones, perquè llavors quin és l’objectiu de posar-les a les llistes? Decoren les fotografies de les campanyes?

Per construir un nou model de país, que deixi enrere les execrables pràctiques viscudes fins ara, no podem fer-ho sense les dones. Mala peça al teler.