Lina Aguasca, vallesana i gran aficionada a la meteorologia, apropa als lectors dels diaris Som* de forma mensual les imatges relacionades amb els fenòmens meteorològics més rellevants de cada mes. També la podeu seguir a les seves xarxes @meteosantfost.

Febrer ens ha deixat boniques postes de sol com la d'aquesta imatge des de Mas Corts (Sant Fost) mirant cap a Montserrat i la plana vallesana. Hi ha vegades en què el cel es tenyeix de colors taronja, vermell, rosa i morat. És un fenomen espectacular que té una explicació física: la dispersió de Rayleigh. La llum solar no es dispersa de manera uniforme perquè cada color té una longitud d'ona diferent que aporten les diferents tonalitats. Primer, cal entendre que la llum està composta per tots els colors de l'espectre visible: el vermell, el taronja, el groc, el verd, el blau, l'indigo i el violeta. Per exemple, el violeta té la longitud d'ona més curta, mentre que el vermell la té més llarga. En segon lloc, cal entendre l'atmosfera, les capes de gasos que envolten el nostre planeta. Quan la llum solar travessa aquestes capes, cadascuna amb gasos de diferents densitats es reflecteix i es descompon com si estigués passant per un prisma. També hi ha partícules suspeses a l'atmosfera que fan que aquesta llum descomposta reboti i es reflecteixi. Quan el Sol es pon o surt, els seus rajos xoquen amb les capes superiors de l'atmosfera en diferents angles. Quan el Sol s'acosta a l'horitzó, els blaus i els verds es dispersen i ens quedem amb aquesta resplendor taronja i vermell. Això passa perquè la llum d'ones més curtes (violeta i blava) es dispersa més que la llum d'ones més llargues (taronja i vermella) i el resultat és un desplegament de colors espectacular al cel.