Cròniques del repte 14x1000 de Sergi Mingote: Aturats pel mal temps (01)

Diari de l'alpinista paretà: 19 i 20 de setembre

Esports, Rècord Guinness 14x1000 per Sergi Mingote

Cròniques del 14x1000 de Sergi Mingote: Aturats pel mal temps (01)
Cròniques del 14x1000 de Sergi Mingote: Aturats pel mal temps (01)

Sergi Mingote ens explica en capítols com avança el repte 14x1000 Catalonia Project, que té com objectiu pujar els 14 vuit mils en 1.000 dies. Ja ha pujat sis cims i va camí del setè. 

Aquest és el nostre segon dia a Jakharka, un racó verd i solitari situat a tres hores de Marpha, el darrer lloc habitat abans d’afrontar el Dhaulagiri.

Seria un indret idíl·lic si no fos perquè ens ha rebut amb aigua a “cubells” d'ençà que hem arribat. Fins fa 2 hores portava 24 h sense deixar de diluviar i el pitjor és que tenim tota la roba de les nostres motxilles  mullada. No han estat suficient les enormes bosses de plàstic que vam posar a cada motxilla per aguantar tanta aigua. Ara que el temps ens ha donat una mica de treva, hem col·locat tota la roba a sobre de les tendes a veure si amb el vent es va assecant una mica de cara a demà.

Vam arribar a KTM el 15 de setembre, i la mateixa tarda vam tenir una entrevista molt interessant amb Bili Bierling, una alpinista alemanya establerta en KTM , que s’ha convertit en la nova “notaria de l’Himàlaia”. Durant la nit vam sopar amb l’equip del Carlos Soria, amb el que vam volar l'endemà a la preciosa ciutat de Pokhara. Era la meva primera vegada a aquesta vila de postal, però l’aigua no ens va permetre veure-la gens ni mica. De fet ha estat un continu des de la nostra arribada a la capital del Nepal.

El dia 17 a les dues de la matinada sortíem cap a Marpha sota un “diluvi universal”. Carlos Soria i el seu equip van decidir sortir de Pokhara en helicòpter fins al camp Base del Dhaulagiri.

Va ser una jornada de divuit hores en la que no va poder arribar a Marpha degut a tres enormes esllavissades de pedra que ens van tenir aturats durant hores. Gràcies al treball de màquines i tractors vam anar avançant molt lentament fins que el 4x4 va dir “prou”, i es va trinxar un eix de la direcció.

Ahir vam passar la nit a Kalopani (2.525 m) i a primera hora vam sortir amb el 4x4, mig reparat, fins a Marpha. El temps va donar unes hores de treva que va durar poc, feia unes dues hores que caminaven quan una tempesta ens va enganxar de ple abans d’arribar a Jakharka. Un una petita cabana de pedra de 3 metres quadrats on entrava l’aigua per tot arreu, ens va servir de “refugi”. Després vam decidir seguir fins aquí a Jakharka, a poc més de 4.200 metres d’altitud.

Com us deia, han estat més de 24 h de pluja insistent, que ha parat fa una estona. En Lluís,

l’Agustín i jo hem sortit a estirar les cames una mica pujant una hora cap amunt. Mattia està bastant acatarrat i ha decidit quedar-se dins de la tenda.

El cel està molt tapat i sembla que tornarà la pluja. Els portadors estan preocupats perquè si s’acumula neu a més alçada no podrem arribar al campament Base, i evidentment estem tots una mica neguitosos, però com sempre passa, després del mal temps, sempre bé el millor, i no hem de perdre els ànims. Només hem perdut un dia. Pel que sembla l’equip de Carlos Soria no ha pogut agafar l’helicòpter per mal temps.

Demà molt malament haurà d’estar la “meteo” per retenir-nos un tercer dia aquí. Encreuem els dits i esperem que la “muntanya blanca” sigui benèvola amb nosaltres.

Aquesta nit somiarem amb l’arribada del Sol.

Somieu GRAN amics!

Sergi Mingote

Edicions locals