El llaç groc de l'Ajuntament de Montmeló porta la polèmica al ple

ERC va criticar la seva retirada i l'alcalde va assegurar que ho ha fet per complir amb la llei electoral

Política

Llaç groc montmeló
Llaç groc montmeló

El regidor d'ERC de Montmeló, Albert Monserrat, va posar sobre la taula dimarts en el ple de l'Ajuntament un tema que va acabar sent motiu de debat veïnal en la mateixa sala de la Concòrdia. Monserrat va lamentar que l'Ajuntament hagués tret el llaç groc de la façana de l'Ajuntament i demanava al govern "una explicació i la seva tornada a la façana".

"Montmeló fa quatre anys va dir no a les dretes i va apostar per uns partits que han de defensar la llibertat d'expressió, la convivència, la lluita social i combatre el feixisme", va dir el republicà, en referència al fet que el plenari montmeloní està format íntegrament per forces polítiques d'esquerra. I també va recordar que "l'any passat aquest ple va aprovar l'encamisada cada dia 16" i també es va col·locar el llaç groc "en solidaritat i record permanent dels que estan empresonats i exiliats, lluny de les seves famílies, i que ara són sotmesos a un judici de dubtoses garanties de l'estat espanyol. Tot per demanar el dret a votar".

Però ara "aquest llaç ha estat retirat de manera unilateral i sense cap mena de petició. Montmeló ja no està a favor de la democràcia, la llibertat i la convivència?", es preguntava Monserrat.

Per la seva banda, Pere Rodríguez, l'alcalde, va assegurar que la decisió era per "complir la llei electoral". "No cal que la junta electoral ens requereixi específicament a no tenir el llaç, perquè les instruccions publicades és que no hi pot estar", va assenyalar Rodríguez.

A partir d'aquí, en el torn de preguntes del veïnat, els assistents van anar creant un debat, cadascú dient la seva sobre el llaç –uns a favor i d'altres en contra–. Uns asseguraven que el llaç és partidista i, per tant, no hi pot estar a l'Ajuntament durant el període electoral. D'altres asseguraven que el llaç clama per la llibertat i no per cap partit en concret i que, en tot cas, les banderes també són partidistes. I per últim, n'hi va haver qui va apostar per posar també llaços de diferents colors en favor d'altres lluites com poden ser la feminista.

Edicions locals