Marc Fuentes: de néixer amb una paràlisi, a ser entrenador de futbol

Tot i comptar amb totes les capacitats psíquiques, aquest jove ha tingut problemes per ser entrenador

Societat

D'esquerra a dreta: pare i mare del Marc, Marc Fuentes i Maite de Fundació Teràpia a Cavall
D'esquerra a dreta: pare i mare del Marc, Marc Fuentes i Maite de Fundació Teràpia a Cavall

El Marc Fuentes té 19 anys i esquia, fa submarinisme, és entrenador de futbol, juga de porter a l'AE Badalonès i sap muntar a cavall. Podrien semblar coses normals per a un noi de la seva edat, per a un noi inquiet i amant dels esports, però no ho són en el seu cas. El Marc va patir asfíxia neonatal. La falta d'oxigen en el part va causar-li una paràlisi cerebral amb afectació del 75% de la mobilitat.

Tot i que ell ho veu com normal, és tota una proesa que actualment estigui realitzant el curs pont per accedir al grau superior de futbol després de fer el primer curs i el segon al Centre d'Alt Rendiment de Sant Cugat d'entrenador del mateix esport. "Vull dedicar-me a ser entrenador", afirma amb una naturalitat que sorprèn en inici, però que després de parlar quasi una hora amb ell esdevé d'allò més normal.

Va pel bon camí, ja que és part del cos tècnic del Vilanova del Vallès, i tot i que "a vegades els nens se't pugen a la xepa", estima aquesta professió i hi dedica grans esforços. No només això: el 2018 va ser nomenat el millor entrenador de l'any per la Federació Catalana de Futbol.

Un camí difícil

"Els sis primers mesos de vida que no vam enviar-lo enlloc, vam perdre un temps molt valuós", afirma la mare del Marc que afegeix que per a un nen amb discapacitat física els primers tres anys són crucials. Tot i això ja des de ben petit, el Marc va començar a treballar per millorar la seva mobilitat. Va ser quan tenia dos anys que va entrar al centre Fundació Teràpia a Cavall, a l'Atmella del Vallès, i allà va conèixer la Maite, la primera professional a Europa en rebre la certificació com a fisioterapeuta especialista en hipoteràpia per l’American Hippotherapy Certification Board.

A dalt del cavall va enfortir la seva musculatura. "Quan el diumenge acabava les sessions estava molt cansat", diu el Marc i afegeix que amb la teràpia va millorar exponencialment. "Fins als 9 anys el Marc no controlava la saliva i gràcies al seu treball constant, perquè és una bèstia parda, ha aconseguit el que s'ha proposat", diu el seu pare. Amb 12 anys el Marc va consensuar amb la Maite abandonar la teràpia i va començar el seu camí per dedicar-se a l'esport.

Quan va acabar l'ESO va viure moments difícils. Ensenyament va denegar-li l'accés al curs d'entrenador perquè va suspendre les proves físiques. "No té sentit que algú amb totes les facultats psíquiques no pugui dedicar-se a ser entrenador", diu el Marc. "Et fan fer tocs de pilota o córrer 2 kilòmetres en 10 minuts", explica. Afortunadament sí que el van acceptar al CAR de Sant Cugat, on van adaptar les proves a un noi amb les seves capacitats.

Després d'aquest entrebanc durant el qual mai va perdre l'optimisme, té més a prop el seu objectiu. "Vull arribar al més alt que pugui, fer-me més bon porter, dedicar la meva vida a entrenar", afirma el Marc després de reconèixer que no hauria arribat on ho ha fet sense l'ajuda de professionals i sobretot de la seva mare i el seu pare.

Una teràpia a lloms d'un cavall

Aquest tipus de teràpia consisteix a enfortir la mobilitat de les extremitats i del tronc muntant a cavall. "S’ha demostrat científicament que el cavall reprodueix el patró de marxa humà", diu la Maite. "El cavall complementa els moviments humans i educa als músculs", afegeix. A més, explica, es crea un vincle amb l'animal perquè t’està ajudant i això dóna confiança als infants.

Edicions locals