Montmeló comptarà amb un cens d'ADN d'animals per combatre els excrements al carrer

Servirà per sancionar els propietaris que no recullen les femtes de les seves mascotes

Societat

Montmeló comptarà amb un cens d'ADN d'animals per combatre els excrements al carrer
Montmeló comptarà amb un cens d'ADN d'animals per combatre els excrements al carrer

El ple de Montmeló va aprovar dimarts la modificació de l’ordenança municipal sobre la tinença i la protecció d’animals domèstics de companyia –vots a favor de PSC i ERC i abstencions d'ICV-EUiA-E–. La principal mesura és la creació d'un cens d'ADN d'animals per tal de poder sancionar els propietaris que no recullen els excrements de la via pública.

Com va explicar el regidor Imanol Martín, "s'obliga els propietaris d’animals de companyia a cedir una mostra d’ADN per ser registrada en un cens i poder posar en marxa el servei de recollida d’excrements abandonats a la via pública”.

El regidor d'ERC, Albert Monserrat, es va mostrar d'acord amb la proposta: "veiem molt positivament aquestes mostres d’ADN per intentar acabar amb aquests actes incívics d’uns quants, que ens afecten a tots”.

I Jordi Manils, portaveu d'ICV-EUiA-E, va assegurar que "alguns dels requeriments que s’incorporen, com ara on han d’orinar els animals, són a efectes pràctics inaplicables. Si haguéssim de sancionar per alguns d’aquests preceptes, ens passaríem tot el dia sancionant tots els habitants de Montmeló que tenen gossos, i es podria interpretar que algunes d’aquestes premisses tenen simple afany recaptatori".

També va afirmar que en altres ciutats on ja hi ha un cens de mascotes per multar els propietaris que no recullen els excrements "s’ha generat un efecte rebot: perquè a mi no m’enganxin amb l’ADN del meu gos perquè he deixat jo els excrements sense recollir, el que faig és no censar-lo". I apunta que el fet que no es censin els gossos genera altres problemes molt més greus: "la no capacitat de les institucions públiques de controlar malalties, plagues...".

Per últim, va dir que "és una modificació més pensada per a la gent que no té animals, que per als animals, i ens preocupa, perquè una cosa és el civisme i una altra són els drets dels animals. No es pot fer passar una mesura de civisme pur i dur, que el que pretén és sancionar, per una ordenança de drets dels animals".

L'alcalde, Pere Rodríguez, per la seva banda, va dir que també tenien "dubtes pel cens". Tanmateix, des de l'Ajuntament de Parets –també van aplicar aquesta mesura– els han informat que "només amb el fet de posar-la en funcionament ha significat un descens del 60% de les femtes al carrer". A més, "els primers mesos de cens, el cost serà assumit per l’Ajuntament", per fomentar que tothom ho faci.

Tot i això, "el fet de no censar-lo no és cap garantia de què quan aquell gos s’hagi de censar, no aparegui tot l’historial de sancions que ha fet aquell propietari que no ha tingut cura del seu animal". Serà tasca de l'Ajuntament, de la policia local i dels agents cívics –que esperen incorporar aviat– "controlar que els animals que circulen pel carrer estan censats". L'alcalde també va explicar que "amb la mostra d’ADN de les femtes ens enviaran un retrat robot de l’animal –color de cabell, tamany o pes– per tenir algunes pistes de quins tipus d’animals correspon a aquelles femtes".

Per últim, Rodríguez  va afirmar que el cens per ADN té altres beneficis, "ja que permet que quan algú vol abandonar un animal, no tingui prou amb treure-li el xip, com moltes vegades passa". I va proposar que "la base de dades d’ADN de tots els animals hauria d’estar compartida per tots els municipis, i crec que hauria de ser una qüestió comarcal. Si un gos es perd a Cànovas i Samalús, si la base de dades està compartida serà més fàcil poder trobar al propietari. Faré la proposta al Consell Comarcal perquè l’entomi".

Edicions locals