El servei d’atenció espiritual de l'Hospital atén una setantena de casos en mig any

La FSM va posar en marxa al setembre un servei laic i plural obert a pacients, familiars i professionals

Societat

Sara Pons dedica dos dies a la setmana a l’Hospital i un al Sociosanitari
Sara Pons dedica dos dies a la setmana a l’Hospital i un al Sociosanitari

Baix Vallès

“El que més espanta és la mort; no se sap com afrontar-la. També neguitegen molt els pactes de silenci; moltes famílies no parlen de les situacions que viuen per no fer patir els altres, i això provoca un grau de patiment afegit que no caldria”, diu Sara Pons, responsable del servei d’atenció espiritual actiu a l’Hospital i el Sociosanitari des del setembre passat.

Es tracta d’un servei promogut per la Fundació Sanitària Mollet  (FSM) per ajudar els pacients i familiars a abordar situacions de fragilitat, patiment o final de vida, així com els professionals mèdics que tracten aquestes persones.

L’objectiu, segons la FSM, és donar una dimensió més humana als serveis que ofereix la fundació, tant a l’Hospital com al Sociosanitari. “No només tractem malalties, sinó persones amb totes les seves complexitats”, indica Jaume Duran, director de la FSM. “Atenem les persones des d’un vessant físic, psicològic, social i ara també espiritual”, afegeix Mireia Vicente, directora infermera de la FSM, qui destaca que es tracta d’un servei laic i plural, no vinculat a cap confessió religiosa i emmarcat en el model d’atenció centrada en la persona que vol potenciar la fundació.

Així, el servei d’atenció espiritual aborda de manera professional i no religiosa les necessitats interiors que viuen les persones en moments de fragilitat i patiment, i dóna suport fora de l’àmbit sanitari als professionals que viuen diàriament situacions difícils. “Intervinc en qualsevol situació que comporti patiment que no sigui físic, per exemple davant d’una notícia difícil o per adaptar-se a algun diagnòstic complicat”, explica Sara Pons, responsable del servei.

“Es tracta de fer que les persones se sentin acompanyades; que no estiguin soles; que vegin que l’Hospital també està pendent d’elles pel que fa a neguits i preocupacions”, diu Pons. “Indaguem quin grau d’informació tenen pacients i familiars i quin grau d’informació han pogut assimilar, i a poc a poc els ajudem a ajustar-se espiritualment a la realitat que estan vivint”.

Pel que fa als professionals, Vicente explica que l’acompanyament es fa no només als pacients i els seus familiars, sinó també als metges i infermeres que atenen aquestes persones perquè tinguin prou recursos per saber abordar situacions difícils. De fet, aquesta atenció als professionals és una de les característiques que fa innovador aquest servei.

“També els metges ho passen malament quan han de donar males notícies, i necessiten parlar amb algú que els abstregui d’aquest patiment i els ajudi a afrontar el mal moment”, diu Vicente. “A més, per a ells és una ajuda més que els facilita la relació amb els pacients”. “Per les característiques d’aquest hospital els professionals pateixen molt perquè en molts casos coneixen personalment els pacients”, diu Pons.

Atenció professional
La FSM destaca que el servei d’atenció espiritual és un servei professional, ja que hi ha intercanvi d’impressions i d’informació amb els metges i la persona encarregada té formació específica en atenció pal·liativa. “Hi ha una metodologia de treball al darrere”, apunta Vicente, qui diferencia aquest servei de les accions de voluntariat i de l’atenció psicològica.

“És un acompanyament a través d’eines com el silenci, la mirada, el contacte físic, una abraçada...; de vegades n’hi ha prou amb estar al seu costat i que notin que tenen a prop una persona que no té por del que està passant”, diu Pons, qui alhora col·labora amb diferents programes d’atenció domiciliària i equips de suport.

Fins ara han estat els mateixos professionals mèdics els que han detectat la necessitat d’oferir aquest servei a alguns pacients, però a partir d’ara seran els mateixos usuaris de la FSM els que podran demanar d’accedir al servei davant d’una situació de necessitat. Des que el nou servei va entrar en funcionament al setembre a l’Hospital i el Sociosanitari ja s’han atès una quarantena de casos entre pacients i familiars i una trentena de professionals.

 

Edicions locals