El deute amb el Besòs

Editorial

Ajuntaments, Diputació, Generalitat, Àrea Metropolitana de Barcelona i els consorcis que gestionen la conca del riu Besòs han fet un front comú per demanar fons europeus per desenvolupar un pla de recuperació del Besòs. El riu més contaminat d'Europa no fa tants anys ha patit en les darreres dècades una transformació que ha permès retornar la biodiversitat perduda a una conca, que s'havia convertit en una claveguera a cel obert i que pateix, encara ara, una gran pressió urbanística i d'infraestructures. La recuperació del Besòs s'ha aconseguit gràcies a l'esforç de les administracions que, en el seu moment, van entendre de la importància mediambiental i social del riu.

L'accident de la planta de reciclatge Ditecsa ara fa un any va tornar a encendre totes les alarmes. La reacció de les institucions va ser ràpida i el pla de xoc –amb l'ajuda del temporal Glòria– ha tingut els seus efectes amb una recuperació notable de les espècies, tot i que no total encara. El sinistre sembla haver estat també un revulsiu perquè s'aprofundeixi encara més en la recuperació del Besòs, la seva renaturalització, la millora de la qualitat de l'aigua i de la biodiversitat i la recuperació d'espais manllevats. És un pla ambiciós, amb un cost total de 227 milions d'euros, però també és un pla necessari perquè el país, com es va dir durant la presentació del projecte, saldi el deute històric que té amb el Besòs i amb el seu territori. 

Edicions locals